Iquique

Bones!!!

Ja tornem a ser al Perú, després d'una setmaneta perduts per Xile! Hem estat a Iquique, una ciutat costanera al nord, a la platgetaaaaa!!! jejejej La veritat és que lo que és la platja... bueno... res a veure amb les platges mediterrànies!! Tothom mos havia dit que eren tan guaaaais, que hi havíem d'anar... Iquique no està malament, però és com una mena de Salou, amb uns hotels altíssims a primera línia de mar... i lo poble és d'allò més curiós: carreres molt amples, supermercats enormes (feia dos mesos que no en véiem cap!), cases de fusta amb porxos, rotllo el far west... molt raro! i caríssim tot, venint de Bolívia lo canvi es nota, al preu i en tot en general (carreteres fantàstiques, internet fantàstic, pots fer dit sense que et cobrin... jajaja).

Mos hem allotjat a casa d'una vella sonadíssima (molt! tenia síndrome de Diogenes... XD) que mos ha deixat un zulo per dormir, però que no estava malament, petit, però la casa era xula, gran, amb un pati...

Lo segon dia allà, ja cansats (i cremats) de tanta patja vam anar a visitar un poble abandonat que hi ha a la vora, Humberstone, una mena de colònia industrial que van abansdonar als anys seixanta i ara és una mena de ciutat-museu. De tornada, vam a dit i vam conèixer un camioner majíssim, lo Raul, que mos va convidar l'endemà a anar a la platja amb ell i la seva companya.

I l'endemà va ser bastant surrealista: lo matí lo vam passar de paquets al cotxe de la Brenda, que anava a fer recados ara aquí, ara allà... a més sense dir-mos res ni re... ara vai a portar l'amiga a casa... ara acompanyem l'altra al mercat... ai! ara hem de tornar a buscar-la... la portem al banc... increíble la patxorra que arriben a tenir! jajajaj jo ja n'estava farta, a més ell no apareixia, se veu que estava al banc demanant un crèdit...

En fi, després va aparèixer, vam anar a dinar a ca seua, i a partir d'aquí genial!!! Vam estar tota la tarda a la platja, fins després que es pongués lo sol... lo Raul va pillar tots los trastos de marisqueador i ala! a marisquear per les roques! Va treure mil eriçons de mar, unes petxines grosses i lapas (com una mena de.....uffff... cargol-musclo? hi ha coses molt rares al pacífic!!) que després vam cuinar allà mateix, vam obrir una ampolleta de vi blanc, vam estar xerrant, veient la posta de soool... fantàstic! :)

I res, ara ja tornem a ser al Perú, esperant l'autobús per anar a Arequipa, a veure el cañón del Collahuasi, el més profund del món!

Fins aviat, mil petons!