Titikaka: illes flotants dels uros- Amantani

Bones a tots!!! despres de Machupicchu encara vam estar un parell o tres d dies per cusco acabant de mirar ruines per alla (son infinites...) fins k vam decidir mudar-nos i baixar cap al sud cap al llak TitiKaka, on som ara...

Nomes arribar a Puno.. vam agafar una barca que ens va portar a las illes flotants de los Uros, un poble k va refugiar-se al llac per evitar els atacs dels inkes i va comen}ar a construir illes flotants amb totora. (una mena de joncs.. tipiks dels aiguamolls.. kuan tornem volem fer-ne a banyoles¡? jejeje) Alla vam estar un parell de dies on vam estar dormint a casa d'una familia.. menjant lo k menjaven ells (peixet i papes.. aaa i vam menjar com un estofat de flamenc !!) i estan per alla.. donant voltetes amb una barca k ens van deixar.. la veritat es k es wapissim pero tb es una mika circ turistik i si no vigiles on vas  a parar te la claven per tot arreu... per sort vam conéixer el Victor i el Bryan els nostres padrins k ens van acoillir a casa seva... les cases per descomptat tb sopn de totora.. una passada.. i cuinen fent foc (amb totora tb jeje) a damunt d'una illa flotant 100% inflamable.. tot es d palla... cada 15 dies posen una capa nova de totora al terra i aixi eviten k l'aigua pugi i s'enfonsi l'illa.. Akesta penya tb fan unes barkes.. amb totora.. claro.. wapissimes.. k per colmo del kolmo.. es veu k son molt similars a les k utilitzaven els antiks egipcis i en algunes illes d la polinesia en l'actualitat tb.. k fort!!!

I per alla doncs molt tranquils, apalancats, llegint dins la barca, jugant amb el nen, Brian el terrible, quin terremoto, no parava en tot lo dia! Xerrant amb el Victor, i la seua familia, super be! Vam anar a passejar en barca i quan te creuaves amb algu del poble te deien "Kamisaraki!" que seria "com estas?" i tu contestes Waliki! i despres ells se tronxaven de riure!!

L'ultim dia abans de marxar vam poder veure el circ Uro en ple apogeo, pero. De bon mati comencen a arribar barques plenes de guiris i cada familia se posa a la punta de l'illa cridant als turistes perque desembarquin a la seva illa i poder vendre'ls artesanies. Lo trist es que veies que en una illa hi havia tres o quatre barques parades i en una altra ni una... i totes igual de boniques i d'ures... a la nostra no va vindre ningu en tot el mati... en teoria paren on volen pero visto lo visto segur que els paguen ... una mafia vaya.

I res, l'endema vam nar a Amantani, una illa mes al mig del llac i poc turistica, on tots son vegetarians (diuen, de fet vam veure una dona que coie una mena de pintxos...) i hem estat dormint a ca la Betty i l'Arturo una parella jove, de la nostra edat i amb tres fills! molt majos, la betty mos ha cuidat moltissim, mos ha fet unsa menjars... bonissims, unes sopetes... mmmmmmm aixo si tot patateta i verdures, despres de tants dies menjar pollastre, ja mos va be! La primera nit que vam ser alla mos van montar una festa, amb uns paios que tocaven i mos van posar los seus vestits tradicionals... mare meua kina fila! L'Arnau nae amb pontxo i gorro a lo Manu Chao i jo amb una faldilla i brusa brodadissma i una manta negra al cap a lo "hi ha molta maldat en este mon" jajajaaj I molt divertit, la filla gran de la familia, la Rosa mos va acompanyr, mos va treure a ballar... jejejej i l'Arnau va lligar! amb una pubilleta d'uns 70 anys!!! jajajaaj

I re, l'endema vam estar rodant per l'illa super tranquil.lets, no hi ha ni un cotxe!!! mirant uns temples que encara ara utilitzen per fer ofrenes a la Pachamama i al Pachatata (mare i pare terra) un cop a l'any, molt xulo, pero a daaaaalt de tot de l'illa... i caminar aixi a 4000 metres es xungo, ta falta l'aire! i per variar vam estar fent amics, Guillermo, lo jefe del bar del poble, molt majo... i la gent mos parava pel poble a parlar... molt be, aqui no tenies la sensacio de ser un dolar amb potes...

I ahir ja vam tornar cap a Puno amb la intencio de pillar un bus cap a Copacabana, a Bolivia ja, per anar a veure ll’altra part del llac. I ahir era lo cumple de l’Arnau, aixi k vam decidir que mos quedavem a Puno a celebrar-ho!!!! Vam trovar per internet un hotel molt guapo amb jacuzzi (uoooo) i baratet i vam anar cap alla, carregats amb les motxilles i ben bruts (4 dies sense ni dutxa ni re…) mos vam presentar a un hotel bastant de luxe i vam demanar siusplau k queremos habitación! Matrimonial? No, denos la suite! Jajajajaj la tia se partie, li diu al botones sube las maletas a la suite… il tio Esto??? Jajaja  Pero clar k si, aixo s’havie de celebrar, 27 anys al Peru no se fan cada dia!!!

I res ara nem a jalar algo i a buscar el bus cap a Bolivia!

Una abracada enorme!!!!