la costa nord (Máncora-Zorritos)

Hola!!!

Ja és l'últim dia que escriurem aquest blog, com a mínim des del Perú!!! Una peneta... han estat tres mesos, però han passat volant, sembla mentida, però demà ja començarem a baixar cap a Lima, d'allí a Madrid, i d'allí cap a Vinaixa/Barcelona... encara que també hi ha ganes de tornar a casa (moltes!), sap greu haver de marxar, estem molt bé aquí! i més ara que portem uns dies de descans (ja tocava!).

Ara som a Zorritos, al nord de tot del Perú, gairebé a l'Ecuador, en un càmping xulíssim que el porten dos germans de Barcelona!!! Qaun vam arribar i vam demanar "si tenian sitio para montar la carpita..." i mos van dir "oh i tant que en tenim, de lloc!!!" vam flipar!! jejej I genial, ja no mos hem mogut d'aquí en una setmaneta que fa que vam arribar, davant de la platja, dormint en hamaques (tenim tenda, però és xunguíssima i ara ja ni s'aguanta dempeus... molt precari.. però a l'hamaca s'hi dorm de meravella!!), prenent sucs de fruita (com els anyoraré!), menjant peixet, arroz con marisco, chicharrón... mmmmmmm

El cap d'any també el vam pasar aquí! Molt raro perquè no fan campanades ni compte enrera ni res, en sec va ser bon aany!!! i ja! encara que naltres vam pillar una mica de raïm i les vam fer quan mos va semblar, i vam brindar amb cava català!! i amb mojitos!!! jejeje Festa a la platja amb musiqueta i una foguera, un cap d'any ben diferent!

Aquí per cap d'any és tradició fer un ninot, el año viejo, el tenen tot lo dia assegut a la porta de casa i a la nit lo cremen, com un Carnestoltes.



Bon any a tothom!!!!

Huaraz- Trujillo

Bones familia!!! akestos dies els blogs van una mika atrassadets... xo es k en pok temps vam veure moltes coses kom per explicar-ho en una sola entrada de manera k ho hem separat...

Huaraz és una ciutat a la vall del callejón de Huaylas, entre la cordillera negra i la blanca, als Andes. Ens feia una mica de mandra tornar al fred, però ens havien dit que és un dels llocs imperdibles del Perú, així que hi vam anar. Lo bonic del lloc és que hi ha muntanyes amb neu permanent tot l'any i un munt de llacs d'aigües turqueses. En un dia, vam passar de morir-nos de calor a posar-mos tota la roba que portem i morir de fred!!!  Tot i el fred, mos vam armar de valor i vam anar a fer una caminada pels llacs i sí, molt bonic... però ara no és l'època per anar-hi: mos va ploure, feia vent, fred.. i no es veien les muntanyes, tot estava cobert de boira... Això sí, els llacs guapíssims, això a l'estiu deu ser una passada!

Pujant cap als llacs vam parar a Yungay, un poblet en una vall al peu d'unes muntanyes altíssimes i famós perquè el 1970 va quedar totalment sepultat per les roques que van caure de les muntanyes després d'un terratrèmol. En uns segons el poble va desaparèixer i van morir tots els seus habitants, menys uns que estaven a la part alta del cementiri (...) i uns nens que estaven en una funció de circ que feien als afores del poble... molt fort... I més fort encara que van decidir reconstruir el poble un quilòmetre més enllà, tot i ser una zona perillosíssima, hi ha plaques tectòniques i pot tornar a passar lo mateix... Mentre pujaves la muntanya anaves veient roques enormes al mig dels prats i miraves cap al cel i eres totalment conscient que aquelles roques venien de la muntanya... feia una mica de por... L'antic poble de Yungay continua sepultat, convertit en un cementiri gegant, i es pot visitar.

Vam fer l'excursioneta aquesta als llacs i vam decidir que ja en teníem prou de fred, i ja ens vam dirigir cap al nord, a Trujillo a fer l'última parada arqueològica del viatge, Chan-Chan, la ciutat d'adobe més gran del món! Té uns extensió immensa, però per ara només es visita un palau emmurallat, a dins del qual hi ha les places ceremonials, vivendes, un cementiri i un dipòsit d'aigua que és com un llac enorme. La cosa més bonica que té Chan Chan, a part de la muralla, amplíssima de fang, és la decoració de les parets. Els chimú eren pescadors i tota la decoració del palau representa el mar, els peixos, les xarxes que feien anar per pescar, ocells guaneros, esquirols... Tot en fang, gravat a la paret, guapíssim! També vam poder veure uns tòtems a la plaça que representen els déus menors que adoraven. La Lluna era la màxima divinitat.

Després vam anar a visitar una de les moltes Huaques que hi ha a Trujillo, la Huaca dragón o Arco Iris. La huaca era un lloc sagrat, on normalment feien sacrificis ( a vegades humans) pel seus déus. És com una mena de piràmide que pots pujar a la part alta, que és on feien els sacrificis. Aquesta era molt bonica pels gravats, rotllo els de Chan chan, que representen uns dracs (¿?¿?) menjant-se homes, molt ben conservats i molt més grans!

 I res, ara us escrivim des d'un càmping a la costa nord, ja portem uns dies per aquí la platgeta, molt bé, ja tranquils i de relax aprofitant els últims dies de viatge!!!

Una abraçada molt forta i bones festes a tots!!!

Ah! i dinar de Nadal al final va ser impressionant!!! Chicharrón de marisc (arrebossat) i arroz con marisco (espècie de paella peruana) acompanyat amb cervesa Trujillana boníssima!!! A més fer Nadal amb calor és bastant raro... arbres de nadal i tu en tirants, no pega! Encara que lo cap d'any a la platgeta crec k sentarà molt bé! ;)

Un petonàs!

Caral - Chavin de Huántar

k tal gent¿?

Nosaltres ja estem a la recta fianl del viatget... akestos dies hem estat fent una mika de ruta arqueològica... vam visitar la ciutat més antiga d'Amèrica.. i una de les més antigues del món.. Caral a la vora d'un poble k es diu Supe i k té uns 5000 anys d'antiguitat.. vaya una mika menys k a egipte i a mesopotàmia.. pero x alla van els tiros.. O sigui k quant colon i els seus van arribar a Amèricva.. ja fan temps k corrien akesta gent "sense suposada civilització"...

La ciutat es va crear a la vora de la vall dl riu supe.. i era un cenre cerimonial de totes les petites ciutats k hi havien per la zona.. Per arribar-hi vam haver de combinar uns kuants taxis i transports que ens anessin apropant a la zona.. i nfinalment vam anar amb carro de cavalls l'ultim tram.. amb turismo carlito jejejej bonissim..

l'estat de conservació es una mika precari i encara estan investigant (es va descobrir tan sols fa 16 anys) pero hi ha coses bastant espectaculars.. el recinte (enorme) consta de 6 piramides truncades i un parell de places enfonsades amb fogons circulars al centre.. amb uns conductes d ventilació subterranis k alimenten el fok pq no s'apagui... bastant currat... de fet ens van explicar k han trobat gent enterrada a l'interior dels murs de les parets i k no es tractava de sacrificis sino de gent d poder  enterrada allà.. ES veu k akest centre cerimonial va ser super important i que era conegut arreu... El material era la pedra..

Desxs d'allá.. vam continuar la notra ruta arqueològica... i vam anar a Chavin de Huántar.. unes ruïnes situades en el bonik i trankil poble de mteix nom als Andes a uns 3000 metres d'alcada i al nod d lima... Chavin data del 800 Dc o aixi... i es considerat un dels recintes arqueològics més important del Perú i de la cultura andina... Chavin reb influències de Caral (tb hi ha places enfonsades i fogons ceremonials) i influencia a totes les cultures posteriors del món andí.. inclosos els inques (de fet els inques no van fer grans avencos tecnològics respecte les cultures precedents.. simplement les van aglutinar totes i les van fer seves..)

Chavin va ser una cultura no invasora en el que s'adorenn les divinitats del puma (el regne de la terra), el còndor (el regne del cel) i la serp (l'aigua o l'inframon).. divintats k desxs adopten els inkes... En les ruïnes i destaquen algunes pedres eculpides d forma espectacular representant els seus deus i la concepció cíclica d la vida andins.. i el temple va ser motiu d peregrinatge de gent de lloks ben llunyans.. s'han trobat pututus, unes conxes d mars per fer sons.. ropllo trompetes o corns mes aviat.. que provenen de la costa d'equadopr. a basantans milers de km del llok vaya.. LA ceràmica chavin es super important i es troba repartida per tots els lloks del Peru.. a les línies de Nazca... i a 50.000 ruines del pais.. la seva iconografia va marcar com deia tot lo posterior...

Entre les pedres la més espectacular és el lanzón.. una especie de llanca.. situada en una galeria (el k mola de chavin es que entres a dins de l'arqitectura en pasadissos i galeries) i que actua com una mena d columna que nio han estat capac de treure sense k es trenqui o colapsi l'estructura.-- de manera que es una de les pokes escultures k es troben al meteix llok on eren en ekl seu moment... Per arribar-hi puges una rampa qeu voreja la placa cicular enfonsada que precedeix el temple i a la que no s'hi o baixar pero es veu que hi ha tot de peces quadrades perfectamenty tallades amb les divinitats de la cultura.. al museu les vam veure i son espectaculars.. sense paraules vaya.. i terrorifiques tb.. A mes es veu que els tios manipulaven la percepcio de la gent.. el lanzon representa un feli (puma).. i els tios havien fet uns konductes subterranis k agafaven l'aigua del riu.. i per les ventilacvions i tal.. es veu k se sentia un so (de l'aigua) que semblava el rugir d'un puma.. aixi k els peregrins en arribar flipaven.... Aixo son teories pero.. actualment akest efecte no existeix.. pro el llok en si es espectacular... Tbn hi ha un mur on estava ple de caps penjats (cabezas clavas) de pedra que diuen k representen la mutació de l'home cap a felí en el trànsit ue experiomentaven els chamans amb l'ayahuasca i el sant pedro.. i son espectaculars tb... una es troba al llk original.. la resta al musue... buf!!!!!!!!!!!1 wapissim!!!

Tb hi ha tot un rollo sobre la dualitat (molt important en el món andi tb.. home dona, lluna sol ...) ke es representa amb l'entrada principal al temple sagrat.. hi ha una escala i un portik k sinmerikament estan fetes mitja amb pedra negra i mja amb pedra blanca molt impressionant tb.. encara k una mika deteriorat... i hi ha un parelllde columnes (les primeres k veiem desde que estem aki) plnes de dibuixos i frisos.. i que a dalt tenen represdentats condors... buf i moltes més coses pero no cabariem mai... la millor vista arqueològica del Perú.. si mai veniu aqui val molt la pena.. i el museu (gratis) tb!!! molt xulo!!!!

i res.. un altre dia ja explikarem més cosetes... k avui ja hem fotut bastant el rollo!!! bon nadal a tots!!!

Nazca -- Ica -- Paracas

Holaaaa!!!!

Com anem??? Nosaltres fantàstic, acabem de passar una de les setmanes més epectaculá des de que som aquí! I no és exagerat: vam comencar la setmaneta a Nazca, on hi ha les famosíssimes línies de Nazca i la veritat és que mos van encantar, només teníem la intenció de passar-hi un dia, sobrevolar-les i anar-mos-en, però després del vol (increíbe, se veuen tan bé) vam anar a dinar en una hamburgueseria i allà vam conèixer en Percy, un personatge enamoradíssim de la seva terra i orgullós d la seua cultura, i mos va enganxar a Nazca. A la nit vam anar a visitar un planetari i allà mos va acabar d'enamorar lo guia, ens vam tirar dues hores allà xerrant amb ell sobre les línies, les teories que hi ha... súper recomanable anar a l'observatori! Ah! A més a més vam veure la lluna i júpiter amb 4 dels seus satèl·lits!!! (aeris, no dels de Vinaixa... jejeje)

Tot aquest rotllo de Nazca són unes figures que hi ha dibuixades al terra enmig d'un desert, a més d'infinites línies rectes i formes (rectangles, triangles, espirals...). És impressionant perquè tenen uns 1500 anys, però encara són allà, han sobreviscut a inundacions, terratrèmols (n'hi ha un munt en aquesta zona) i al pas dels anys, claro, claro...

Teories de qui les va fer i per què n'hi ha a cabassos: des de que les van fer extraterrestres (los del epasio), que són pistes t'aterratge d'ovnis (no crec que ho sigui) jejej  D'altres no tan freaks diuen que tenen relació amb les estrelles, amb les constel·lacions, que marquen la direcció del sol en els solsticis, que les línies marquen aigües subterrànies... sembla més lògic... En realitat ningú no ho sap del cert... és part de la gràcia que tenen.

Sigui com sigui, mos va agradar molt, l'últim dia vam anar a veure-les des de terra, la carretera Panamericana passa pel mig d'aquest desert, qun la van construir encara no les havien descobertes, amb la mala sort que es van carregar la figura d'una sargantana xulíssima. Doncs allà hi ha un mirador una torre de tres pisos, des d'on pots veure dues figures, l'arbre i les mans, que una té 4 dits i l'altra 5 ¿!?. Des de terra no se veu res de res...

 Des Nazca vam anar cap a Ica, una mica més al nord, a fer una miqueta de relax a l'oasi Huacachina! jejeje wapíssim! Enmig d'un desert de dunes impressionants, un llac envoltat d'arbres i palmeres... un lloc preciós i molt tranquil. Mos vam estar per allà tres dies, de tranquis, passejant pel desert, al llac... No hagués marxat mai d'allà! jejej

 

I des de Ica vam fer una excursió a Paracas i les illes Ballestas, on hi ha una reserva natural de pingüins, lleons marins i deu mil espècies d'ocells, vam veure un munt de pelícans!! Va ser increíble, semblava que estessis dins d'un documental! UN MUNT d'animals, no em pensava que en veuríem tants, ni de tan a prop: els lleons marins prenenet lo sol  les roques, més guapos... i gordíssims!!! No mos feien ni puto cas, algun aixecava l'aleta quan mos atansàvem... estaven cansats pobres... jejeej

I res, ara estem de ruta arqueològica per les ciutats més antigues d'Amèrica, però això ja ho explicarem un altre dia  ;)

Una abracada ben forta!!!

Arequipa - Canyon del Colca

Bones a tots... veig k lo de deixar komentaris.. a ha passat de moda jajaja.. xo nosaltres continuarem explikant les nostres coses ;) jejejeje

aquestos dies hem estat per Arequipa, un a ciutat molt wapa.. rodejada de vlcans de 5000 metres... Alla vam anar a fer rafting... per el riu.. com una hora de baixada pels ràpids.. la canya!!! llastima k ens han d'enviar les fotos encara.. aixi k de momet ens haureu d'imaginar amb els neoprenos jejeje... no vam volcar pero d poket ens va anar jajaja

Després vam agafar un bus en direcció a Cabankaode.. un poble situat al costat del canyon (kanyuuuunn!!!) del Colca.. un dels mes profunds del món diuen... i molt espetacular... La intenció era fer una caminata de tres dies per allà.. xo el primer dia.. es va espatllar el bus.. ins vam kedar en un poblet abans d'arribar.. Chivay.. kom a kosa bona eren festes i vam estar alla al mig del poble ab tota la gent mudada (com amb faldes i barrets amb floretes i brillantines)  ballant seguint com en processó 50.000  tompetes-trombons-tubes... i bombos... molt wapo.. una mika rollo menorki pero a lo  peruano... la musika d lo milloret k hem escoltat aki.. encara  k  era tot el rato igual sense parar durant  hores.. com a menorka vaya.. pero sense pomada... jajaja

aixo era el k sonava
http://www.youtube.com/watch?v=BKhIGlae-u0

el cas es k l'endemà si vam anar a cabanaconde.. abans vam parar  la cruz del condor.. un mirador al kanyuuunn on es poden veure akestes besies k fan 3 metres d'ala a ala kuan son grans.. per mala sort.. a akella hora no n'hi havien jeje.. encara k desxs si n vam veure uns kuants.. desxs va tokar caminar o el dia s va posar tonto i es a posar mig a ploure.. i per sort ns currantes d la carretera ens van agafar amb el camion i ens van dur al poble... alla ens vam kedar...

vist k  se'ns havia fet tard.. vam decidir anar a evure el k semblava mes wapo del kanyon i k estava mes a prop l'Oasis de Sangalle.. un pasis al mig de la vall al costat del riu.. amb palmeretes.. i plataneros... un  llok espectacular vaya (digno d'amirá)... l'unik problema es k entre el poble  i l'oasis hi havia una caminata de 3 horetes d baixada amb un desnivell de 1200 !!!! metres... La vam fer.. i l'alba, pobre, encara te les pantorriles desrossades jejeje.. De pujada pero.. vam llogar unes mules k ens van estalviar l'horror i el patiment k es veia  ala cara dels turistes... kom a bones ratilles pero.. al poble ja haviem paktat kuan eren els preus.. xk els tios k viuen a baix.. s'aprofiten dels turistes i els hi cobren fins al doble del preu real... this is peru my friend.. jejej

L'estada a l'oasis espectacular.. realment va valdre la pena (i el kami tb era ben wapo d biaxada..) vam agafar unes hores d sol i ens vam estar banyant entre les muntanyes... sols!!!    wapissim...

ahir finalment vam tornar a Arqeuipa i d'aki vam empalmar a NAzca.. on som ara.. tot el dia al bus... al menos era un bus wapissim.. de fet comptant ahir.. vam veure  en akest viatge portem com 7 dies sencers a dins d'un autobus... sense comptar trens ni barcos... i   km no u sabem xo mogollon!!!!!

 
i res ara us deixem k anirem a sobrevolar les espectaculars i misterioses linies d nazca!!!

una abraçaga a tots!! i felicitats Mar!!!!

Iquique

Bones!!!

Ja tornem a ser al Perú, després d'una setmaneta perduts per Xile! Hem estat a Iquique, una ciutat costanera al nord, a la platgetaaaaa!!! jejejej La veritat és que lo que és la platja... bueno... res a veure amb les platges mediterrànies!! Tothom mos havia dit que eren tan guaaaais, que hi havíem d'anar... Iquique no està malament, però és com una mena de Salou, amb uns hotels altíssims a primera línia de mar... i lo poble és d'allò més curiós: carreres molt amples, supermercats enormes (feia dos mesos que no en véiem cap!), cases de fusta amb porxos, rotllo el far west... molt raro! i caríssim tot, venint de Bolívia lo canvi es nota, al preu i en tot en general (carreteres fantàstiques, internet fantàstic, pots fer dit sense que et cobrin... jajaja).

Mos hem allotjat a casa d'una vella sonadíssima (molt! tenia síndrome de Diogenes... XD) que mos ha deixat un zulo per dormir, però que no estava malament, petit, però la casa era xula, gran, amb un pati...

Lo segon dia allà, ja cansats (i cremats) de tanta patja vam anar a visitar un poble abandonat que hi ha a la vora, Humberstone, una mena de colònia industrial que van abansdonar als anys seixanta i ara és una mena de ciutat-museu. De tornada, vam a dit i vam conèixer un camioner majíssim, lo Raul, que mos va convidar l'endemà a anar a la platja amb ell i la seva companya.

I l'endemà va ser bastant surrealista: lo matí lo vam passar de paquets al cotxe de la Brenda, que anava a fer recados ara aquí, ara allà... a més sense dir-mos res ni re... ara vai a portar l'amiga a casa... ara acompanyem l'altra al mercat... ai! ara hem de tornar a buscar-la... la portem al banc... increíble la patxorra que arriben a tenir! jajajaj jo ja n'estava farta, a més ell no apareixia, se veu que estava al banc demanant un crèdit...

En fi, després va aparèixer, vam anar a dinar a ca seua, i a partir d'aquí genial!!! Vam estar tota la tarda a la platja, fins després que es pongués lo sol... lo Raul va pillar tots los trastos de marisqueador i ala! a marisquear per les roques! Va treure mil eriçons de mar, unes petxines grosses i lapas (com una mena de.....uffff... cargol-musclo? hi ha coses molt rares al pacífic!!) que després vam cuinar allà mateix, vam obrir una ampolleta de vi blanc, vam estar xerrant, veient la posta de soool... fantàstic! :)

I res, ara ja tornem a ser al Perú, esperant l'autobús per anar a Arequipa, a veure el cañón del Collahuasi, el més profund del món!

Fins aviat, mil petons!

El Salar d'Uyuni

Hola a a tots!!!! com anem¿?

nosaltres recent hem arribat a Xile.. ara som al desert D'atacama i aquesta tarda ens anem cap a Iquique a la costa a veure si podem descansar una miketa...

Portem 3 dies de ruta pel salar de l'Uyuni... vam contractar un tour i hem estat en jeep amb 2 americans i 2 suissos de rutilla per allà.. vam començar primer per una zona k esta ple de trens abandonats del 1800.. molt wapo i dexs vam continuar per el salar en si.. ens van portar a veure el procés de l'extracció (a mà.. pic i pala) de la sal.. k va estar bé.. pero en acabar el senyor ens va demanar una propina a la que hem vaig negar a pagar.. es el colmo.. Bolivia mola molt.. pero busken la pasta a sako.. vam pagar una pasta pel tour (en agència.. no hi ha mes manera) i els de les agències no paguen res.. ho deleguen tot. i per una merda d'explicació el tio pretenia cobrar.. jo li vaig dir.. k parles amb el jefe de l'agencia.. i vaya al final em vaig veure obligat a donarli algo.. el colmo vaya...


A part d'això.. però.. va ser una passada.. desxs vam entar al salar (12.000 km2 té) k es kom un desert de neu o algo aixi no sé.. molt wapo.. es veia blanc a la immensitat i al fons muntanyes k amb els reflexes semblava k flotessin... alla ens van portar a veure la Isla del Pescado (pagant 15 bolivianos mes per entrar-hi...) que es una illa de roca i esponges petrificades (es veu k el salar antanyo era una llacuna k es va assecar i semba k hi ha fossils i d tot..) plenes d cactus milenaris wapissim.. des d'alla teniem unes vistes fabuloses... alla vam dinar... i la primera nit vam dormir en un hotel d sal a la vora del salar. l'edifici estava fet d bolcs de sal (com si fossin adobes o totxos) i fusta de cactus (wapissima) i estava tot fet amb sal... les taules els llits (menos els matalassos es clar jajaja) el terra.... molt xulo.... el slar va ser el més espectacular!!!!!!! super recomanable!!!

 El segon dia vam sortir del salar i vam entrar al desert en si... alla vam visitra un munt d llacunes plenes d flamencs de varios tipos (uns xilenos.. uns argentinos.. uns peruanos...) pero flipant. mai haviem vist tants flamenks i menos tan a prop.. una passada.. al final hem vist tants flamenks k hem acabta fins  a les pilotes i tot... n'h ha a patades... molt wapo..

Ens van portar a veure tb unes formacions volcaniques de pedres molt wapes.. on hi ha el árbol d piedra... t vam estar amb el jeep per desert a sako veien vicunyes (una especie de gaceles en perill d'extincio k son de per aki els andes..) i finalment vam anar a veure la mitika laguna colorada... una llacuna de color vermell per unes algues k té... la veritat es k no n'hi havia per tant... s'ha de dir.. esta wapo.. pero kuan la vam veure estava una mika baixa (aki hi ha una sekera d la ostia.. aixi k potsre en 10 anys no en keda ni una d'akestes llacunes..) i el color estava wai xo m'ho imaginava mes jevy... us deixo una fotiko... com a nota desagradable tb.. per entrar en akesta ultima zona abans d xile pagues 150 bolivianos per cp per entrar al parc nacional k no deixa d ser un desert sense cap mena d servei ni aparent manteniment... pero k era algo k al menos ja sabiem desde el principi k ens tokava pagar..)

 

Finalment avui ens hem aixecat super d'hora (a les 4.30 estavem d peu) i tot adormits i veient com sortia el sol hem agafat al cotxe fins a una zona volcànica on hi havia suposats guèisers... el cas es k guèisers en si no eren.. (un guèiser treu aigua....) pero molava.. hi havia una fumerola k treia gas a pressio (vapor d'aigua) super amunt i tota la estona.. i jo els guèisers k havia tingut la ocasió d veure a islàndia.. no son pas aixi jejee... pero el k ens ha impactat mogollon es k al costat hi havia unes fumaroles.. on s'havia com desfet la terra i es veien les bombolles del fang desfent-se i una fumarada amb olor a sulfurs d la ostia... molt impactant... aki si k et donaves compte del poder d la terra.. Per suposat no hi havia cap valla ni res.. aixi k kualsevol inconscient es pot fotre a dins i cremar-se o a saber ké... this is bolivia my friend..donde a paraules del nostre guia.. "todo es posible.. nada es seguro"... jejeje un artiste!!!


 

Aixo volcànic realment ha estat molt wapo... i per acabar-ho de millorar hem anat despres a uns banys termals naturals al mig d la muntanya on ens hem banyat en una aiweta a 30 graus.. rodejats d desert volcànic.. wapissim d lo milloret... finalmenet ens han portat a la frontera amb xile.. on hem deixat bolivia amb mal gust d boka.. una vegada més ens han demanat pasta!!! per sortir del pais.. akella frontera al ser turistika val 15 bolivianos x persona..  i res d'alla hem agafat un bus k ens ha dut a ki a San pedro un poble super bonik d'adobe i snese asfalt.. xo superturistik.. aixi k hem decidit marxar avui mateix... aki a xile les coses no son tan barates.. es mes aviat car!!



I res.. hem estat molt wai x Bolivia.. xo si k s'ha d dir.. k en detereminats lloks.. s'abusa una mika del turisme.. i et trobes k et van demanant a contagotes per tot plata... k per nosaltres realment no significa molt.. xo s'estableix una relacio komercial.. k no mola.. un  nen d 4 anys a la isla del sol hem va demanar k li fes una foto i desxs hem demnava calers!!! (amb 4 anys!!!) i lo d la frontera d'avui ja ha estat el colmo.. tenint en copmpte k haviem pagat entre els  2, 300 euros al parc natural mes tot lo k s'embutxaca les agències... k no es pok.. aixi k si per algo veniu per aki... prepareu-vos per situacions d'akestes...

També per ultim (avui estem critics, encara k kontents.. una cosa no treu l'altra) la ruta del salar es realment molt wapa.. xo es un puto circo.. hi ha 50 mil jeeps ple de guiris (anglesos y yankis en general vaya.. d'akests k es fiken vermells i no parlen ni jota d castella..) k fan exactament el mateix k tu.. d manera k kada kop k paravem el jeep.. ens trobavem 10 mil jeeps mes al mateix llok.. i gent cridant i koses d'akeste.. k a nosaltres no es algo k ens moli.. Tothom menja als mateixos lloks i dorm als mateixos lloks.. i vaya tot i k es ben wapo.. no t'acaba d deixar disfrutar de la naturalesa.... per sort els tios k anavem amb nosalktres eren prou del bon rollo.. pero sembla ke estiguis d colonies...

perr ultim amb el rollo k us acabo d pegar nomes comentar k ahir vam catar el vi bolivià.. i no esta gens malament... Una abraçada a tots!!!